Ara va de cases,

Sembla que tothom s'ha apuntat a fer cases, primer va ser la casa gran de CDC després la de casa comuna del PSOE i ara la casa de les esquerres d'ERC, de tot plegat caldria saber qui en pagarà les hipoteques futures perquè en el fons es tracta de veure qui aconsegueix atraure nous electors a casa seva, com més n'atreguis millor per a pagar les hipoteques. La primera casa cerca eixamplar i dotar de més transversalitat a CDC per veure si aconsegueix esgarrapar aquells vots que permetrien que el tripartit no sumés, la segona casa, la del PSOE, senzillament és per mostrar que continuen tenint una base social sòlida i vigilar possibles llogaters actuals que se'n vulguin anar cap a la primera. La tercera casa és senzillament foc d'encenalls, una maniobra per cridar l'atenció i alhora, amb tot això banalitzar el tema de les cases per evitar especialment la primera que els fa mal. Veiem per on es veu el llautó:

Aquesta tercera casa es basa en prioritzar l'eix esquerra-dreta sobre el nacional, sembla estrany que els propietaris de la tercera casa no hagin encara entès que és aquesta priorització la que els ha portat a que els hi hagin fugit els llogaters que tenien, per tant l'objectiu no és potenciar la pròpia casa, és banalitzar-la per banalitzar les cases dels altres per eliminar-les del taulell. A més a més, és força curiós que sorgeixin més cases quan precisament la gent està reclamant que els partits se centrin en determinats problemes angoixants com ara el finançament o l'atur, no serà que s'intenta mirar cap a una altra banda...

Tornarem

Fa massa temps que no feia res amb el meu bloc, ara toca tornar-s'hi a posar, de moment retocarem una mica el disseny i d'aquí a uns dies hi tornem amb nous escrits.

Segur que el rècord es batrà

Em sembla que corren temps de batre rècords: la 3a hora de castellà, la llei de la dependència, el constitucional que vol tombar l'estatut, el govern de Madrid que diu que d'aplicar-lo ja en parlarem, la futura invasió de competències en el tema de les adopcions, ara la invasió sobre les competències sobre medi ambient en relació al temes de canvi climàtic... No em sembla recordar, en la memòria a mig termini, cap moment amb una invasió tant intensa i descarada de competències de la Generalitat, gairebé m'atreviria a dir que ni amb l'Aznar.

Queda demostrat que sota unes formes o unes altres qui mani a Madrid sempre tindrà les mateixes tendències de voler retallar l'autogovern català, i ara, a més a més, amb un govern de la Generalitat que no sembla que s'hi vulgui mullar massa a defensar les nostres competències.

Què podem fer? Primer reconéixer sense embuts que el procés d'espanyolització de Catalunya ha rebut un impuls en els darrers mesos, de símptomes en aquest sentit no en falten. Segon, veure, sobretot si som societat civil, quines escletxes tenim, tant legals com de manifestació i pressió, per defensar el nostre autogovern. Tercer, crear complicitats, unitat. Quart, continuar intentant viure en català el dia a dia, voler ser normals en un país normal, d'això se'n diu militància, desgraciàdament. Cinquè, quan toqui tornar anar a votar exigir clarament als polítics què en faran del nostre vot. Sisè...no renunciar a ser català en nom d'un malentès cosmopolitisme. Un altre dia en continuarem parlant...

La publicitat i més

En dos dies tres enviaments de propaganda, perdó, informació diferents per part de l'Ajuntament de Barcelona, vinga gastar calerons...amb el munt de coses que ens falten a la ciutat, amb les mancances socials, gent gran i jove amb pocs recursos...després es denegaran determinats ajuts. Els ciutadans no tenim cap dret a denunciar el malbaratament de recursos propagandístics? És veritat que cada govern fa el que vol amb el pressupost que administra però és que l'Ajuntament de Barcelona té el rècord de despesa publicitària per habitant més elevat de Catalunya. D'altra banda continuem avui amb tot el regitzell d'escenificacions per despistar sobre les accions desnacionalitzadores del govern que ens porten cada dia més a ser una simple regió de l'estat espanyol. Avui també un gran article, no us perdeu l'escrit del president Pujol a la Vanguardia, és d'aquells escrits que, es tingui la tendència que es tingui, no pot deixar indiferent per la solvència del personatge ja de per si. Avisa sobre les renúncies diàries del nostre govern, sobre el perill que corre el país de ser una simple regió, de la desnacionalització a partir d'afeblir el català, encara més del que ja ho està, però a més a més posa de manifest com el govern català permet el xantatge des de Madrid pel tema de la llei de la dependència posant en evidència allò de: si voleu calers, les competències s'han de quedar a Madrid. Però també en tot plegat ens posa en evidència el silenci o el riure les gracietes d'aquells que governen a Catalunya i que accepten el xantatge i, a sobre, amb una pretesa superioritat moral.

AVUI dues tasses de cafè

Si, dues tassas del famòs cafè per a tothom i, a més més, patrocinades pels catalans que manen. Per una banda el fet de no recórrer la llei de la dependència que embaeix les nostres competències en més d'un 70%, en segon lloc encara no s'han acabat de posar d'acord per recórrer la 3a hora de castellà (per si de cas ja s'aplicarà - però no hem quedat que tamé emvaia les nostres competències? Apa, anar reculant nacionalment...per cert avui a casa ja ha arribat la propaganda d'un dels candidats a l'alcaldia de Barcelona, quina rapidesa...

Apa, ja hi tornem a ser, després d'un temps aturat he decidit tornar a escriure , no se si me'n sortiré prou bé o seran frases sense gaire sentit però s'ha de provar. Per començar les meravelles de les enquestes com pot ser que en una enquesta de la Generalitat sobre l'abstenció, el 80 dels enquestat diguin que van anar a votar a les darreres eleccions quan realment només hi va anar un 56%. Suposo que són les meravelles de la tècnica però que voleu que us hi digui...però tot plegat no genera massa confiança i fa pensar amb una enquesta en part força esbiaxada. Per si no ho savieu va costar 80.000 €. Vinga a lligar els gossos amb llangonisses.

Ens ho han tornat a fer

Apa, ni temps hem tingut els blocaires per publicar unes reflexions sobre els resultats de les eleccions i resulta que ja hi ha pacte, tripartit. Estic ben decepcionat, no crec que aquest sigui un bon pacte per al país des del punt de vista nacional. Contribuir a fer una mica més regió Catalunya...sota l'estratègia espanyola. Molt trist, ja en parlarem amb més tranquilitat.