La publicitat i més

En dos dies tres enviaments de propaganda, perdó, informació diferents per part de l'Ajuntament de Barcelona, vinga gastar calerons...amb el munt de coses que ens falten a la ciutat, amb les mancances socials, gent gran i jove amb pocs recursos...després es denegaran determinats ajuts. Els ciutadans no tenim cap dret a denunciar el malbaratament de recursos propagandístics? És veritat que cada govern fa el que vol amb el pressupost que administra però és que l'Ajuntament de Barcelona té el rècord de despesa publicitària per habitant més elevat de Catalunya. D'altra banda continuem avui amb tot el regitzell d'escenificacions per despistar sobre les accions desnacionalitzadores del govern que ens porten cada dia més a ser una simple regió de l'estat espanyol. Avui també un gran article, no us perdeu l'escrit del president Pujol a la Vanguardia, és d'aquells escrits que, es tingui la tendència que es tingui, no pot deixar indiferent per la solvència del personatge ja de per si. Avisa sobre les renúncies diàries del nostre govern, sobre el perill que corre el país de ser una simple regió, de la desnacionalització a partir d'afeblir el català, encara més del que ja ho està, però a més a més posa de manifest com el govern català permet el xantatge des de Madrid pel tema de la llei de la dependència posant en evidència allò de: si voleu calers, les competències s'han de quedar a Madrid. Però també en tot plegat ens posa en evidència el silenci o el riure les gracietes d'aquells que governen a Catalunya i que accepten el xantatge i, a sobre, amb una pretesa superioritat moral.